Infància i salut. Arriba setembre i tornen… els polls!
L’afecció per polls, tècnicament coneguda com a pediculosis capitis, és una parasitosi temuda a les escoles, d’una banda, per la seva elevada freqüència i de l’altra per la dificultat de la seva erradicació. Juntament amb el refredat comú, es considera una de les malalties més contagioses, amb una incidència superior al 25 % a les escoles.
Qui són?
Els polls són insectes que xuclen la sang.
Són paràsits exclusius dels mamífers. No sobreviuen fora del cap més de dos dies.
El poll fa uns 2 mm de longitud, és de color grisenc i sense ales. Per tant, no vola d’un cap a l’altre.
La transmissió és per contacte directe des del cap. La transmissió a través de raspalls, gorres, roba de llit…, és infreqüent.
A diferència del poll del cos –pediculosi del pubis–, el poll del cap no transmet malalties.
La femella adulta adhereix els ous –llémenes– a la base del cabell amb la seva saliva, una substància insoluble a l’aigua i, per tant, difícil de treure amb la higiene habitual.
Segons la distància respecte del cuir cabellut es pot conèixer el temps de la infestació:
Els ous vius es troben a 3 i 4 mm i són de color gris gelatinós, turgents i nacrats.
Els ous buits són de color blanc i es troben més lluny.
Quins símptomes produeixen?
El principal símptoma de la infecció per polls és la picor. Aquesta es produeix perquè el poll mossega el cuir cabellut per xuclar la sang i la seva saliva ocasiona una resposta que produeix el prurit. Ocasionalment, la picor pot trigar de quatre a sis setmanes a aparèixer, temps més que suficient perquè la infecció ja hagi esdevingut extensa i la saliva de la femella enganxi l’ou. Molts infants no tenen cap mena de símptoma tot i estar infectats.
Les localitzacions més freqüents són les zones de darrere de les orelles, a prop del clatell i la coroneta. Els polls prefereixen el cabell net al brut i el llis a l’arrissat.
Com sabem si té polls?
El diagnòstic es fa amb la visualització del poll adult, preferiblement amb el cabell humit, ja que així es mou més lentament i facilita la seva detecció. Si això no és possible, la presència de llémenes enganxades també ens orienta.
Es recomana revisar el cabell uns dos cops per setmana, amb bona il·luminació i, si cal, utilitzant una lupa. Davant la sospita de polls és convenient fer servir una pinta de detecció, coneguda com a llemenera. És una petita pinta amb pues estretes que convé que sigui de color blanc per tal que els polls negres destaquin sobre el fons.
No hem de confondre les llémenes amb caspa, descamació de la pell, restes de sorra, «crostretes» de ferides o altres «pseudollémenes». Si la toquem o bufem i es mou, no és una llémena.
Té polls…, i ara què?
Quan es detecti la infecció per polls en un infant s’ha de fer saber immediatament a la família i és recomanable preparar una circular per tal que totes les famílies revisin a casa acuradament els caps dels fills.
Tot nen diagnosticat ha de ser tractat adequadament el dia que es descobreix la infestació. El fet que hi hagi un brot a l’escola no comporta que tots els infants estiguin infestats. Un brot obliga a fer cribratge de tots els nens i nenes amb la llemenera, però no a fer tractament de forma indiscriminada, ja que això augmenta les resistències dels paràsits als fàrmacs. Per tant, no s’ha de tractar cap infant que no estem segurs que està infestat.
Seria recomanable que el tractament de totes les criatures –i els seus familiars– infestades es fes simultàniament, per evitar així els contagis entre nens afectats encara no tractats i nens ja tractats.
Segons la guia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre el tractament de la pediculosi, «l’endemà de fer la primera aplicació del tractament l’alumne pot assistir a classe». Però hem de tenir present que es considera com a «tractament» l’aplicació de loció o crema i l’eliminació de les llémenes.
TEXT PROPIETAT de https://www.rosasensat.org/revista/infancia-224/arriba-setembre-i-tornen-els-polls/