Quins problemes de salut afecten de manera especial les dones?
Diversos factors socials, culturals i genètics, units a una presència desigual en els assaigs clínics, es troben a l’origen de les diferències que hi ha entre sexes en aquest àmbit.
Nombrosos experts sostenen que si es tingueren més presents les especificitats de les dones es podrien millorar els diagnòstics i els tractaments que obtenen. Aránzazu Navarro.
Encara que sovint no s’hi repari, homes i dones no es posen malalts iguals, ni tenen els mateixos símptomes ni reaccionen de la mateixa manera als tractaments. Un fet que durant segles no va ser tingut en compte per la medicina, el prisma de la qual era eminentment masculí, igual que el del conjunt de la societat.
Una circumstància que es reflecteix, per exemple, en els assajos clínics, on la presència femenina ha estat històricament deficitària, cosa que segons diversos experts perjudica fins avui la dona en l’atenció sanitària que rep.
No en va, s’apunta que si es tingueren més presents les seues especificitats en aquest àmbit es podrien millorar els diagnòstics i els tractaments que aconsegueixen.
A més dels problemes de salut que els pertoquen exclusivament –trastorns de la menstruació, tumors ginecològics, patologies vinculades a l’embaràs…– destaquen altres dades, sovint desconegudes, com que la majoria dels més grans de 50 anys amb la tensió arterial alta són dones, que les miopaties endocrines (malalties musculars) afecten el 20% de la població femenina de més de 40 anys, que el 38% de les més grans de 50 anys pateix trastorns de les glàndules paratiroides per dèficit de vitamina D, que per la seva biologia són més sensibles a les contaminacions químiques i mediambientals.
Que regulen millor el colesterol amb un fàrmac de pravastatina que no pas d’atorvastatina o que per a les menors de 65 anys el millor predictor de risc cardiovascular és el colesterol LDL (l’anomenat colesterol dolent) , però a partir d’aquesta edat ho és el HDL (el bo), així com que el paracetamol o el diazepam actuen de manera diferent en els integrants de cada sexe.
En relació amb això, una altra de les afeccions que pateixen majoritàriament les dones i que moltes vegades és invisible és la càrrega mental.
Així, la tasca de planificació, organització i presa de decisions a la llar l’assumeixen sobretot. Una feina no reconeguda que pot augmentar notablement l’estrès i l’ansietat i que és la base de molts conflictes de parella.
Síndromes com la de la ‘mala mare’, per la qual senten que no arriben i que no fan les coses prou bé amb els seus fills a causa d’una sobrecàrrega de funcions en altres àrees vitals importants, entren aquí en joc, cosa que respon igualment als rols que els imposa la societat, circumstància sobre la qual, encara que ha canviat la conscienciació en els darrers anys, encara queda molt camí per recórrer.
Principals afeccions
«Malalties cardiovasculars, osteoporosi, infeccions urinàries, depressió, càncer de mama i càncer de coll uterí són les malalties més freqüents en dones.
Segons l’OMS, les no transmissibles continuen sent la principal causa de mort en elles, sobretot les cardiovasculars, que són les que els provoquen el nombre més gran de defuncions. Pel que fa al càncer, els de mama, coll uterí i el carcinoma pulmonar són els que més morts causen», explica Leandro Catalán, president del sindicat de metges d’Atenció Primària d’Aragó (Fasamet).
Els factors biològics, per diferències genètiques, hormonals i fisiològiques; i els socioculturals, per diferències en la posició social, condicions de vida, comportaments, accessos i control de recursos, «poden influir negativament en la salut de la dona», apunta Català. A la vegada recalca també la «deficitària» que encara és la mostra de les dones als assaigs clínics realitzats, sobre el que existeix «cada vegada més evidència que perjudica l’atenció sanitària que reben».
NOTÍCIES RELACIONADES
Les dones diabètiques tenen un 40% més de risc d’infart que els homes.
Els símptomes de la gonorrea són diferents entre home i dones
Durant molt de temps, els estudis clínics sobre patologies es feien gairebé exclusivament amb mostres masculines. «Possiblement, una de les causes es devia a suposar que les diferències entre la salut entre un gènere i un altre es devien als seus òrgans reproductius. A principis dels noranta, la comunitat científica ja va ser conscient que entre homes i dones hi ha diferències que poden explicar per què diverses patologies es manifesten de manera diferent en cada sexe i per què l’organisme pot reaccionar de manera diferent, unes diferències que es poden atribuir a aspectes socials, ja que es donen llocs de treballs i tasques diferents, i també a l’exposició a diferents factors de risc de malalties», apunta el metge.
Pel que fa a les malalties cardiovasculars, sovint infratractades, un dels aspectes fonamentals és el retard en el diagnòstic. «La simptomatologia de vegades és diferent, doncs, per exemple, es dona l’absència de dolor toràcic, una major presència de dolor interescapular o al coll i fins i tot que només es manifesti com a dificultat respiratòria. Cosa al que se suma que, en elles, els símptomes en situacions de menor urgència sovint es malinterpreten, relacionant-se amb situacions d’ansietat o estrès», afirma el doctor.
Per això, subratlla la necessitat de realitzar més investigació i formació en les malalties cardiovasculars en dones, a les quals el fet d’exercir múltiples funcions simultànies afecta negativament la seva salut, patint sovint problemes osteoarticulars, depressions, somatitzacions o violència de gènere. comporten un augment de la seva morbiditat enfront de molts tipus de malalties i malestars generals.
Pel que fa a les mesures a impulsar per millorar l’atenció sanitària que reben, Català aposta per «reforçar la formació i l’actualització en els temes de salut i dona, dissenyar i difondre eines d’ajuda per a l’activitat assistencial i fer activitats de recerca».
Una pressió més gran
Les diferències esmentades es donen també en l’àmbit psicològic. «Es reflecteix en allò que té a veure amb els rols, que fan que a la dona se li assigni un que comporta una sobrecàrrega a nivell mental, perquè sent que s’ha de fer càrrec de la casa, dels fills i d’ella mateixa, i que ha de tenir tot cobert, és el que imposa la societat per a elles, cosa que els fa sentir més pressionades per fer un nombre més gran de coses. senten que haurien de fer més, cosa que a l’home no se li exigeix», explica la psicòloga Maria Peralta.
NOTÍCIES RELACIONADES
Es prescriuen més psicofàrmacs a dones que a homes amb estats de salut mental similars
20 anys fins al diagnòstic d’endometriosi: “El dolor era tan agut que no podia mantenir-me dret”
Entre els trastorns que tenen més prevalença a la dona l’experta destaca la depressió, unida a la depressió postpart, trastorns hormonals com el de l’ovari poliquístic o el disfòric premenstrual i trastorns bipolars. «Des del moment de la pubertat fins a la menopausa, i tenint en compte també la pressió social a què estem sotmeses, som més propenses a tot això.
Al marge d’aquests també hi ha el trastorn per estrès posttraumàtic, perquè som més proclius a patir violència, i els trastorns d’ansietat. D’altra banda, també es donen els trastorns de la conducta alimentària, més típics en dones, i els dismòrfics corporals, que es deuen a la imatge de dona que impulsen entorns com les xarxes socials i que porta a síndromes com la de la dismòrfia de Snapchat, per la qual la dona es fa retocs o operacions estètiques per ser el més semblant a un filtre d’aquesta ‘app'», manifesta la professional. (Un altre dia parlarem de Xarxes socials i malalties).
Com a accions per combatre aquesta càrrega mental, Peralta proposa començar per «canviar la manera com la societat veu el paper de la dona perquè aquesta no senti que la pressió per fer tot el faci veure com una mala mare, cosa que porta al fet que no pugui sortir del bucle”. «Seria positiu educar més en valors i que hi hagués més recursos, com una major atenció psicològica, assessories on puguin trucar per desfogar-se i fer consultes o llocs per fer teràpies de grup amb dones que passin pel mateix i sentir-se així millor i més recolzades», conclou la psicòloga.